John Silas Reed (Portland, Oregon, Estats Units, 22 d’octubre del 1887 – Moscou, 19 d’octubre del 1920) fou un periodista i dirigent obrer nord-americà.
Membre d’una família de l’alta burgesia, el seu pare era un home culte i intel·ligent que es va dedicar (quan John era molt jove) a la lluita contra la corrupció i el caciquisme a l’estat d’Oregon, empès pels seus ideals liberals i democràtics. Per contra, la seva mare tenia tendència conservadora i al llarg de la seva vida va intentar frenar l’evolució política i moral del seu fill.

John va estudiar a la Universitat Harvard. El 1913 va començar a treballar en el periòdic radical The Masses. El 1911, com a corresponsal de guerra del Metropolitan Magazine, va ser destacat a Mèxic, on les seves entrevistes i reportatges sobre la Revolució mexicana van tenir un gran èxit.

John Reed va acompanyar les tropes de camperols revolucionaris dirigides per Pancho Villa en les seves accions armades a la zona nord de Mèxic, va conviure amb els soldats i va conèixer Venustiano Carranza, president d’aquell país. Les seves impressions i experiències sobre la Revolució mexicana van ser recollides en el seu llibre Mèxic Insurgent.

També va escriure sobre les vagues dels miners de Colorado (Estats Units) el 1914. En esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar a treballar com a corresponsal de guerra i el 1916 va escriure La guerra a l’est d’Europa sobre aquests fets.

Cobrint la Primera Guerra mundial va arribar a Rússia, que estava en plena efervescència revolucionària. Va conèixer Lenin i va estar present a la capital Petrograd (avui Sant Petersburg) durant les jornades d’octubre-novembre del 1917 en què va tenir lloc el 2n Congrés dels Sòviets d’Obrers, Soldats i Camperols de tota Rússia i durant les setmanes posteriors en què el Congrés, liderat pel Partit Socialdemòcrata Obrer de Rússia (bolxevic) va acordar la presa del poder sota el programa bàsic d’aconseguir una pau justa i immediata, el control obrer de la indústria i la reforma agrària al camp.

Reed, acreditat com a periodista, va fer un seguiment diari del procés revolucionari, assistint a les multitudinàries assemblees i a les reunions de totes les fraccions enfrontades, entrevistant els principals dirigents del moment i va fer una crònica diària de la Revolució d’Octubre. Aquest relat de primera mà amb els detalls i el dia a dia de la revolució bolxevic va quedar plasmat en la seva obra més famosa, Deu dies que sacsejaren el món, publicat el 1919.

Al seu retorn als Estats Units, molt impactat pel que havia vist i viscut a Rússia, va ser expulsat, junt amb altres membres, del Congrés Socialista Nacional de l’agost del 1919.

Juntament amb altres membres dissidents, va fundar llavors el Partit Comunista dels Estats Units. Acusat d’espionatge per les autoritats nord-americanes, Reed es va refugiar a la Unió Soviètica, on va morir poc després. Va ser enterrat a la muralla del Kremlin amb tots els honors, al costat d’altres dirigents revolucionaris i es va convertir en un referent en els cercles d’intel·lectuals radicals dels Estats Units.