Piotr Archinov va ser un militant del moviment anarquista rus internacional.

Va néixer el 1887 al poble de Andreivka, província de Nisnelomov, en una família de treballadors. Va participar en el moviment revolucionari a partir de 1904. El 1905 era manyà en un taller de ferrocarrils a la ciutat de Kizilarbat, membre del RSDPR (bolxevic), redactor del periòdic social demòcrata Molot (el martell). El 1906, per escapar a la persecució policial, va marxar a Ekaterinoslav i es va aproximar als anarquistes.

Treballant a la fàbrica Shoduar, va organitzar actes terroristes contra els representants dels poders municipals i policials. Els 22-23 de desembre de 1906 , amb els anarquistes va provocar un atemptat a la comissaria de policia d’Amur-Nisnedneprovsk. El 7 de març de 1907 va matar a Vasilenko, cap del taller de ferrocarrils de la ciutat de Alexandrovska, província de Ekaterinoslav, per haver delatat a més de 100 treballadors una part dels quals van ser afusellats i l’altra condemnats a anys de presidi, que havien participat en la insurrecció armada al desembre de 1905. Va ser detingut el 9 de març de 1907 i condemnat per un tribunal militar a la pena de mort. A la nit del 22 d’abril de 1907, amb un grup de presos, es va escapar de la cel·la i va emigrar ràpid a França. Va tornar a Rússia el 1909 a la tardor va ser detingut per propaganda anarquista entre els treballadors de Briansk. Es va escapar de la presó abans del judici, passant a la clandestinitat fent propaganda entre els treballadors i els camperols de les províncies de Kostrom i de Smolensk.

Al maig-juliol de 1910, amb els anarquistes va participar en l’expropiació en un celler de vi de l’Estat al poble de Filopovo, província de Kostrom, així com al poble de Stepanovo-Silino, província de Smolensk, atacant el centre de correus de la ciutat de Sudislav, província de Kostrom. A l’agost de 1910 va anar a Àustria per buscar armes i propaganda en tornar al setembre va ser detingut per les autoritats austríaques i retornat al poder rus al maig de 1911. A partir del 25 de juny de 1911, amb els noms de F. I. Mijailski, es troba detingut a Moscou amb un grup de 36 persones. A l’octubre de 1911 va ser condemnat pel tribunal de Moscou a 20 anys de presidi. La sentència va ser aplicada en la secció de presidi de la presó de Butiski on va conèixer a Makhno, va ser alliberat pels revolucionaris el primer de març de 1917. Després del seu alliberament es va convertir en un dels fundadors i el secretari de la federació dels grups anarquistes de Moscou, secretari de la unió anarquista de Moscou per a la propaganda, organitzador de les edicions Golos Truda i del periòdic Anarjia (a partir del 19 de setembre de 1917). Va participar en la conferència dels anarquistes de Moscou (juny de 1918).

Va participar en la guerra civil a Ucraïna. El 1918 era redactor del periòdic Golos Anarjista a Donbas, d’abril de 1919 a agost de 1921 va ser un dels companys de lluita més propers a Néstor Makhno a la zona del moviment d’insurgents camperols. Entre els makhnovistes va atendre el departament de cultura, va participar en l’edició del periòdic Put k svobode,camí cap a la llibertat, (1919, Guliay-Polie). Amb Volin, anima la conferència de l’organització dels anarquistes d’Ucraïna Nabat (1918-21), tenint un paper preponderant en la direcció política del moviment makhnovista. Va ser un dels redactors del periòdic Nabat i Golos majnovitsa (Jarkov, 1920). Després de la derrota dels makhnovistas (1921) va emigrar, participant en les diferents edicions d’emigració a l’artista (la revista Delo Truda, òrgan dels anarco comunistes russos, París, 1925-1929, a partir de 1930 a Chicago), es va posar a estudiar els problemes de la teoria anarquista, va publicar comentaris sobre els esdeveniments de la URSS. Amb Makhno i altres companys anarquistes va participar en la Plataforma que va rebre fortes crítiques de part de la majoria de companys.

El 1935 públic l’article “Fiasco de l’anarquisme” en el periòdic Izvestia (30 de juny de 1935), en el qual trenca amb l’anarquisme. Va retornar a la unió soviètica i aviat va sofrir la repressió. Una de les versions del trencament d’Archinov amb l’anarquisme, va ser que era la condició per rebre l’autorització de tornar a la URSS, amb la finalitat de crear grups clandestins anarquistes. Poc després del seu retorn va ser detingut i va morir deportat.