Alexander Berkman (Vílnius, Lituània, 21 de novembre de 1870- Niça, França, 28 de juny de 1936) va ser un escriptor anarquista.

Era fill d’un adinerat home de negocis jueu. Es va quedar orfe abans dels 18 anys i va decidir emigrar als Estats Units, on va conèixer a la que seria la seva companya i amant Emma Goldman, una immigrant russa que llavors treballava com a empleada en una fàbrica tèxtil.

Molt influïts per les obres de Johann Most, Berkman i Goldman es van convertir en activistes en implicar-se en la campanya a favor de l’alliberament dels homes que van ser capturats en l’atemptat amb bomba de Haymarket el 1886. A partir de llavors van quedar estretament vinculats al moviment anarquista.

Quan el 1892 Henry Clay Frick, empresari potentat i propietari d’una acereria a Homestead, va decidir acabar amb els intents de vaga dels seus treballadors, ocasionant un violent enfrontament d’un dia de durada i el resultat de la qual van ser seixanta ferits i l’assassinat de deu obrers, Berkman va decidir fer-se ressò de les doctrines anarquistes que defensaven les accions violentes o atemptats com a mitjà per aconseguir un canvi revolucionari. D’aquesta manera, va entrar a les oficines del magnat i de dos trets va intentar matar a Frick, qui no obstant això es va salvar, i Berkman va ser capturat i condemnat a 22 anys de presó, dels quals finalment en va complir catorze.

Alliberat el 1906, Berkman i Goldman van encapçalar el moviment anarquista als Estats Units, publicant clandestinament setmanaris radicals com Mother Earth o Blast, i llibres com Anarchism and Other Essays (1910) de Goldman o Memòries d’un anarquista a la presó (1912) de Berkman, aquest últim publicat en castellà per l’editorial Melusina. Després de diversos incidents i acusacions, van ser deportats a la Unió Soviètica durant la Por Roja de 1917, però després de la repressió a Kronstadt es van mudar a Suècia, Alemanya i finalment França, sense deixar de denunciar al govern soviètic amb els seus llibres The Bolshevik Myth (1925), Letters from Russian Prisons (1925) o L’ABC del comunisme llibertari (1929).

La salut i economia de Berkman en aquell moment eren bastant precàries i va decidir posar fi a la seva vida. Es va suïcidar a Niça el 28 de juny de 1936.