Fill il·legítim d’un comerciant de Florència, la seva mare, que era francesa, es deia Giovanna. Boccaccio, en lloc de seguir la carrera comercial del pare, estudià els clàssics i la poesia a la Universitat de Nàpols i va freqüentar la cort culta i refinada de Roberto d’Angiò, que era amic personal del seu pare. El 1340, va haver de retornar a Florència per una fallida econòmica en els negocis paterns. Entre el 1346 i el 1348, visqué a Ravenna i a Forlì, on va ser hoste de Francesc II Ordelaffi i establí relació amb els poetes Nereo Morandi i Francesco Miletto de Rossi.

El 1348, la pesta es va estendre per Florència (episodi històric en què es desenvolupa el Decameró) i l’any següent, a la mort del seu pare, s’ocupà del que quedava del negoci familiar. El 1350, coneix Petrarca, amb el qual va tenir una gran amistat.

Els darrers anys de la seva vida, estudià a fons les obres de Dant i va adoptar una vida de caràcter espiritual i religiós.

El Decameró (1349-1351)

El llibre narra com un grup de deu joves (set noies i tres nois) es refugien en un turó durant la pesta de Florència del 1348 i, per entretenir-se, s’expliquen, en el transcurs de deu dies, cent històries de caràcter sovint humorístic i eròtic. Fins al segle xix, a l’Europa catòlica només va ser permesa la circulació d’una versió molt censurada del Decameró.

L’any 1429 se’n publicà la primera traducció completa a la nostra llengua, d’autor desconegut. Es tracta d’una traducció excel·lent, en la qual l’autor renuncia a la transposició verbum verbo, habitual en els trasllats de llengües romàniques, en benefici d’una contínua adaptació sintàctica de l’estil de Boccaccio, desmuntat i recompost en una prosa catalana menys llatinitzant, amb menys incisos i amb períodes en general més breus. La consciència literària del traductor s’evidencia també en l’aplicació de patrons mètrics a la prosa i en l’existència de trets d’estil propis recurrents.