Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, Maresme, 10 de gener de 1859 – Barcelona, 13 d’octubre de 1909) fou un important pedagog català.

Al 1901 va crear l’Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l’obra que duu per títol L’Escola Moderna, on exposa els seus principis pedagògics. Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, molt catòlica, Ferrer i Guàrdia va reaccionar com anticlerical. Fou enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va trobar col·locació a la botiga d’un graner (alguns diuen d’un drapaire) al districte de Sant Martí de Provençals. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo en els ideals republicans. Els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l’ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. També va ingressar en la lògia maçònica Veritat, de Barcelona. El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però en fracassar aquest va haver d’exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant castellà fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d’Escola Moderna.

Una generosa herència (un milió de francs) d’una antiga alumna, Ernestina Meunier, va fer possible portar a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l’atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid. Això va tenir com a conseqüència per a Francesc Ferrer el tancament de l’Escola Moderna i un any d’empresonament a la presó Model de Madrid per complicitat, al terme dels quals va ser absolt. A l’any següent, es va traslladar a França i a Bèlgica; en aquest últim país va fundar la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infància.

El 13 d’octubre de 1909 va ser executat a la presó del castell de Montjuïc, acusat d’haver estat l’instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909. Una revolta anticlerical, després de la qual Ferrer, a causa de les seves poques amistats estratègiques i la seva antiga vinculació amb Mateo Morral, va ser declarat culpable davant un tribunal militar. La seva obra més coneguda és L’Escola Moderna. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les més importants va ser la Modern School de Nova York, fundada en 1911.

A conseqüència del seu processament i execució, The Times digué: “Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, assimilant-lo a una agitació criminal”; Anatole France, en una carta oberta afirmava: “El seu crim és el de ser republicà, socialista lliurepensador; el seu crim és haver creat l’ensenyança laica a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles”; i William Archer: “Tota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l’actualitat la mera menció del seu nom”.