Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 – Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.

Va jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX a Amèrica del Nord i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista. D’origen lituà, el 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), on va conèixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista després la revolta de Haymarket. A Nova York Goldman esdevé una assagista de renom i escriptora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta articles sobre l’emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escriptor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i company de tota la vida, van planejar l’assassinat de Henry Clay Frick com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l’atac, Berkman va ser condemnat a vint anys de presó. Goldman va ser arrestada diverses vegades per “encoratjar motins” i per la distribució il·legal d’informació sobre l’anticoncepció. El 1906, Goldman va fundar el diari anarquista “Mother Earth” (Mare Terra).

El 1917, Goldman i Berkman van ser condemnats a dos anys de presó per conspirar per “induir a les persones a defugir” el servei militar obligatori, que s’havia establert recentment als Estats Units. Després de ser alliberats de la presó van ser detinguts una altra vegada —juntament amb centenars d’altres progressistes— i d’allà va ser deportada a Rússia durant la Revolució Soviètica. Inicialment simpatitza amb la revolució bolxevic, però ràpidament expressa la seva oposició a l’ús de la violència per part dels soviets i la repressió de les veus independents. El 1923 escriu sobre les seves experiències entre els bolxevics, que formen el llibre “My Disillusionment in Russia” (La meva desil·lusió amb Rússia). Passà uns anys a Anglaterra, Canadà i al sud de França, on escrigué la seva autobiografia “Living My Life” (Vivint la meva vida). A l’inici de la Guerra Civil Espanyola el 1936, amb més de 60 anys, viatja a Espanya per donar suport a la revolució anarquista.

Al llarg de la seva vida, Goldman va ser celebrada pels seus admiradors com a lliure pensadora i “dona rebel”, i ridiculitzada pels seus oponents com a defensora de l’assassinat de polítics i de revolucions violentes. Els seus escrits i conferències abasten una gran varietat de temes incloent el sistema penitenciari, l’ateisme, la llibertat d’expressió, el militarisme, el capitalisme, el matrimoni i l’emancipació de la dona. A més, va desenvolupar noves formes d’incorporar polítiques de gènere en l’anarquisme.

Després de dècades de foscor, en la dècada de 1970 la vida i obra d’Emma Goldman van tornar a fer-se conegudes en la mesura que les acadèmiques feministes i anarquistes s’interessaren per la seva figura. Aquest interès va donar lloc a una nova onada de divulgació del seu llegat, amb publicacions dels seus articles i reedicions dels seus llibres.