El patriarcat és un sistema social que ha anat mutant i adoptant diferents formes al llarg del temps i l’espai. Així, el segle XVI és clau per a entendre el paper de la dona en la nostra societat, perquè allí es donen la mà, per primera vegada, el capitalisme i el patriarcat. Fruit d’aquesta unió, les dones es veuran relegades, com mai abans, a l’esfera privada, a un paper social secundari i marginal. Però quines especificitats va tenir en la nostra terra? Seguint els passos d’historiadores com Silvia Federici o Gerda Lerner, Amaia Nausia Pimoulier s’endinsa en l’Edat Moderna navarresa per a explicar més de 500 anys d’adoctrinament femení, que col·locava a les dones entre dues actituds: entre Maria i Eva, entre ser verges o ser putes. Bruixes, vídues, solteres i dones ingovernables desfilen per les pàgines d’aquesta obra, com a símbol de més de cinc segles de repressió i marginació, però també de resistència enfront del poder patriarcal.
Amaia Nausia Pimoulier és doctora en Història per la Universitat de Navarra, on va defensar la seva tesi Entre el dol i la supervivència: vídues i viduïtat a la Navarra Moderna (segles XVI i XVII). És responsable de projectes de Eusko Ikaskuntza – Societat d’Estudis Bascos i col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació, com Berria, Gara o Euskalerria Irratia. En un to sempre divulgatiu, els seus articles i recerques se centren sobretot en el rol, manera de pensar, viure i sentir de les nostres avantpassades: explicar l’ideal de feminitat al llarg de la història i l’adoctrinament sofert per les que gosaven transgredir les normes imposades pel sistema patriarcal, en les seves diverses formes. Després de Ser Mujer (segles XIII-XVI), ¿Vírgenes o putas? Más de 500 años de adoctrinamiento femenino és el seu segon llibre.