Murray Bookchin (Nova York, 14 de gener de 1921 – Burlington, 30 de juliol de 2006) és un historiador, professor universitari, investigador, ideòleg i activista ecologista nordamericà, fundador de l’ecologia social i un dels capdavanters del moviment ecologista.

És autor d’una extensa col·lecció de llibres sobre història, política, filosofia, temes relacionats amb l’urbanisme i l’ecologia. Des d’un punt de vista ideològic, Bookchin va evolucionar des d’un marxisme tradicional cap al socialisme llibertari, en la línia anarquista de Kropotkin.

Va néixer a Nova York en 1921, de pares immigrants russos que havien participat en el moviment revolucionari de Rússia durant l’època dels tsars. Molt ràpid, en els anys trenta va entrar en el moviment juvenil comunista, però al final d’aquesta dècada es va mostrar decebut pel seu caràcter autoritari. Durant els anys de la guerra civil espanyola es va involucrar en el moviment novaiorqués de suport a Espanya (Support Spain), era massa jove per participar directament, encara que alguns dels seus amics majors van morir en el front de Madrid. Va romandre al costat dels comunistes fins al pacte entre Stalin i Hitler en 1939, data en la qual va ser expulsat per desviacionisme trotskista.

Es va incorporar al moviment obrer i va participar activament en l’organització de sindicats al nord de l’Estat de Nova Jersey quan treballava en una fosa, per al Congrés d’Organitzacions Industrials (CIO). Col·laborant activament amb el moviment *Trotskista americà, durant els anys quaranta va treballar en la indústria de fabricació d’automòbils, militant durant deu anys en la United Acte Workers (AUW), organització netament llibertària abans que Walter Reuther es convertís en el seu president. Després de participar en la gran vaga de la General Motors en 1948, comença en aquesta època a qüestionar-se totes les seves concepcions tradicionals sobre el paper hegemònic de la classe treballadora industrial, escrivint en anys posteriors extensament sobre el tema.

Durant aquesta època es va convertir en socialista llibertari, col·laborant estretament amb exiliats alemanys a Nova York que havien abandonat el comunisme i es desplaçaven cap a una perspectiva anarquista (Internationalen Kommunisten Deutschlands). Molts dels seus articles dels primers anys es van publicar en Dinge der Zeit, així com en la seva publicació germana en llengua anglesa Comtemporary Issues. El seu primer llibre: The Problem of Chemicals in Food, es va publicar a Alemanya. Va ser un dels primers activistes polítics a escriure sobre ecologia, tant en els EUA com en l’Alemanya Federal. Els seus escrits van contribuir a reformar la legislació alemanya sobre farmacologia i alimentació.

En els anys seixanta es va involucrar en els moviments contraculturales i de Nova Esquerra. El seu primer llibre americà: Our Synthetic Enviroment es va publicar en 1962. Després va escriure Crisi in our Cities, 1965. Una col·lecció titulada: L’anarquisme després de l’escassetat, 1971, comprenia assajos tan innovadors com Ecologist and Revolutionary thougt (1964) o Towards a Liberatory Technology(1965) que avançaven la importància crucial del tema ecològic i de les energies alternatives per als moviments progressistes de qualsevol signe. Cap al final dels seixanta, en els EUA i Gran Bretanya van circular almenys 100.000 còpies de la seva crítica al marxisme tradicional: Listen, Marxist! (1969), influenciant profundament al moviment de la Nova Esquerra americana.
En els últims últims anys de la dècada va fer classes a la Universitat Alternativa de Nova York. En 1974 va participar en la fundació de l’Institut per a l’Ecologia Social de Vermont, i va assumir la seva direcció, adquirint reconeixement internacional pels seus cursos sobre ecofilosofía, teoria social, i tecnologies alternatives. Va començar igualment a fer classes en el Rampo College de Nova Jersey, convertint-se en catedràtic de teoria social, càrrec del que es retiraria en 1983 com a professor emèrit.

Els seus últims anys vivia semiretirat en Burlington, Vermont, on impartia dos cursos bàsics cada estiu en l’Institut per a l’Ecologia Social i donava conferències ocasionals a EUA i a Europa. Era consultor editorial de Anarchist Studies i de Society and Nature. Juntament amb la seva companya Janet Biehl, i uns altres, va publicar més de trenta números de la revista teòrica Green Perspectives.

Una de les seves propostes més recents va ser el que va anomenar municipalisme llibertari, basada en la recuperació de les assemblees populars i la democràcia directa als nivells municipal, de veïnatge i de barri. Per evitar que això condueixi a un provincianisme a les ciutats proposa un confederalisme cívic, demandant també una economia municipalitzada, per oposició al sistema capitalista i a l’economia estatitzada marxista.
El 30 de juliol de 2006 va morir a casa seva, en patir un infart. Tenia 85 anys.