Osvaldo Jorge Bayer (Santa Fe, Argentina, 1927) és un historiador anarquista, escriptor i periodista. Viu principalment a Buenos Aires, però també va tenir un domicili a Berlín, on es va exiliar abans de l’última dictadura militar d’Argentina (1976-1983).

Bayer s’autodenomina, “un anarquista i pacifista a ultrança”. De 1952 a 1956 va estudiar Història a la Universitat d’Hamburg (Alemanya), i de retorn a l’Argentina, es va dedicar al periodisme, la investigació de la història argentina, i a escriure guions cinematogràfics. Va treballar en els diaris Notícies Gràfiques, a el Esquel de la Patagonia, i a Clarín, on també es va exercir com a secretari de redacció.

En 1958 va fundar “L’Espurna”, al que ell mateix va denominar com “el primer periòdic independent de la Patagonia”. Un any després va ser acusat de difondre informació estratègica en un punt fronterer, i és obligat per la Gendarmeria a punta de pistola, a abandonar Esquel. Després, de 1959 a 1962, va ser secretari general del Sindicat de Premsa.

Durant la presidència de María Estela Martínez de Perón, la qual era controlada pel seu ministre ultradretà José López Rega (fundador de l’organització terrorista d’extrema dreta anomenada Aliança Anticomunista Argentina), Bayer va ser reiteradament amenaçat i perseguit a causa del contingut de les seves obres, principalment pel seu llibre “La Patagonia Rebel”. Això va motivar el seu exili a Berlín des de 1975, el qual va mantenir fins a la caiguda de la posterior dictadura militar en 1983.

Entre els seus assajos més importants estan “Els Venjadors de la Patagonia Tràgica”, “Els anarquistes expropiadors i altres assajos”, “Futbol argentí” (un guió homònim de l’historiador que posteriorment va ser editat en llibre), “Rebel·lia i esperança”, “Severino Di Giovanni, l’idealista de la violència” i la novel·la “Rainer i Minou”.

En el present col·labora també amb el diari Pàgina 12, que fou fundat pel seu amic i també escriptor argentí Osvaldo Soriano.
Va ser autor i un dels guionistes de la Patagonia Rebel, film basat en el ja citat Els Venjadors de la Patagonia Tràgica, el qual va ser dirigit per Héctor Olivera i va guanyar l’Ós de Plata en la Berlinale de 1974.