Piotr Alekséievitx Kropotkin (9 de desembre de 1842 – 8 de febrer de 1921) va ser geògraf, a part de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.

Kropotkin va néixer a Moscou el 21 de desembre de 1842, va estudiar a Sant Petersburg i va servir en l’exèrcit rus des de 1862 fins a 1867. Durant aquest període, va dirigir dues expedicions successives a Sibèria i a Manxúria, respectivament, (on conegué antics companys de Bakunin i llegí Proudhon) que van proporcionar coneixements geogràfics de gran valor a més de fer una gran contribució científica sobre el desglaç.

Va retornar a Sant Petersburg el 1867, on va ser nomenat oficial de la Societat Geogràfica russa. Va explorar les glaceres de Finlàndia i Suècia en nom de l’esmentada agrupació des de 1871 fins al 1873. Mentre realitzava aquestes investigacions, també es va dedicar a estudiar els escrits dels principals teòrics de la política i començà a solidaritzar-se amb les penoses condicions de les/els camperols/les, alhora que entrava en contacte amb el moviment obrer. Va adoptar finalment els punts de vista del socialisme revolucionari, començant aquí els seus primers acostaments a la política en el bàndol marxista. Més tard es convertiria en un dels defensors de la doctrina de l’anarquisme.

Una mica curiós, i que delata en gran manera el seu tarannà anarco-comunista, és el fet que participés el 1872 en la I Internacional. Fins a aquí tot semblaria normal, però és que primer ho va fer com marxista i després com seguidor de l’ideòleg i company anarquista Mikhail Alexàndrovitx Bakunin.

Quan va tornar a Rússia, després de la seva etapa socialista, contactà amb focus revolucionaris i començà a difondre el pensament anarquista, motiu pel qual va ser arrestat i empresonat el 1874. Va aconseguir escapar dos anys després i es va unir a una societat anarquista internacional, la “Federació del Jura”. A continuació, es va instal·lar a França, on edità Li Révolté i participà en la Internacional antiautoritària i en la Internacional Socialista. Va ser detingut el 1883 a Lió per pertànyer a la Internacional, i fou sentenciat a cinc anys de presó per les seves activitats anarquistes. Després de ser alliberat tres anys després gràcies a la pressió d’intel·lectuals de l’època, es va traslladar a Anglaterra, on va residir i va treballar durant trenta anys.

Durant la Primera Guerra Mundial va ser partidari de l’imperialisme rus, ja que pensava que era necessari oposar-se a la política extremadament militarista d’Alemanya per a generar un contrapès geopolític. A causa d’això va ser criticat pels internacionalistes i per gran part del moviment anarquista, inclosos els seus propis amics. Després de la Revolució de Febrer va defensar la jove república. Després de la Revolució russa, va tornar al seu país i es va establir prop de Moscou, però tot i que va prendre part a la vida política soviètica, no va desenvolupar cap càrrec oficial. Va morir el 8 de febrer de 1921 a Dmítrov, una localitat pròxima a Moscou i des d’on havia escrit a Vladímir Lenin les seves famoses cartes.