S’obre el teló. Una calavera i una dalla. El so d’una detonació. L’espectacle dantesc impressiona. Espanya va ser una dansa macabra. Ho continua sent? Potser tornarà a ser-ho? Perquè sempre ens acompanyen visions fosques, malsons i, cada cert temps, retorna l’ombra dels garrots i l’ull per ull, la picabaralla sanguinària i goyesca, l’atavisme com a tradició que es diu (amb sorna i gairebé amb orgull) «molt nostra». Ens matem, i molt. I de quina manera. Per «Déu i per Espanya», van dir alguns.
Espanya Salvatge. Els altres Episodis Nacionals, una orgia macabra d’esperpents patris i necropolítica a través de la nostra història, comença amb el desastre de Cuba, la pèrdua de les colònies i la literatura criminal (una orgia de sang en paper), per a donar pas a la guerra del Marroc, tot un baptisme de foc legionari i nacionalisme militant que aviat donarà pas als grups d’assalt paramilitars tant feixistes com ultracatòlics (alguns amb el lema «Qui no està amb mi, està contra mi») i tradicionalistes. Vam tenir imitadors del feixisme italià, com Ramiro Ledesma i el seu lema «No parar fins a conquistar», o la fatxenderia d’Onésimo Redondo, que van desenvolupar una estratègia de terror de carrer i fascinació per la milícia, el punyal i la futurista «guerra com a higiene del món». Ens quedava, això sí, l’antiga colònia de Guinea, on també protagonitzem un altre capítol més d’esperpent patri amb els «falangistes morens» i el somni de ser el que ja no érem. El franquisme i la mort van conviure tan de prop que la dictadura va ser una parenceria de necropolítica i exaltació dels «caiguts», marxes nocturnes, «litúrgies de foc» i fins i tot «Dia del Dolor».
Existeix potser alguna cosa així com un ésser «espanyol» i una naturalesa «espanyola»? Pot ser que el que es mostra en aquesta antologia il·lustrada, resultat d’una ingent labor de recerca i amb una gran documentació visual, sigui un bon començament de resposta. És terrible, sí, però tot el que s’explica és cert. Tots aquests esperpents patris van succeir. Passin i vegin. Ho sabem, talla la respiració, però ja va sent hora de trobar-nos amb allò que també som perquè ho vam ser. Aquí estan els altres Episodis Nacionals.