Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 – París, 18 d’agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del segle xix i el principal representant de l’anomenada “novel·la realista”.

Treballador infatigable va elaborar una obra monumental, la Comèdia Humana, cicle coherent de diverses desenes de novel·les l’objectiu de les quals és descriure d’una manera quasi exhaustiva la societat francesa de la seva època o, segons la seva famosa frase, “fer-li la competència al registre civil”.

Va néixer a Tours i va arribar a París el 1816. El 1819 va abandonar els estudis de Dret per dedicar-se a la literatura, i va començar a escriure sota pseudònims. El 1825 els seus fracassos l’animaren a entrar en diversos negocis relacionats amb el món editorial, que van fracassar i l’ompliren de deutes. Tot i l’ajut de Madame de Berny, quinze anys més gran que ell, amb qui va tenir relacions i que li va obrir les portes del món parisenc, Balzac va passar per greus dificultats financeres.

El 1829, amb 29 anys, va trobar el tema per a una novel·la en un episodi de la guerra dels chuans. Recordant el baró de Pommereul, un general amic del seu pare, Balzac li adreçà una carta i el va anar a visitar a Fougéres, on vivia.

Allà escriu la primera novel·la firmada amb el seu nom, apareguda amb el títol de Les Chouans. La novel·la es ven malament, però li permet de cridar l’atenció. En pocs anys, esdevindria un personatge de moda i l’autor més prolífic de París.

El 1831 obté els primers èxits.

El 1829 publica la Physiologie du mariage —un “estudi analític”— i la novel·la politicomilitar Les Chouans. Aquests èxits no seran sinó els primers d’una llarga sèrie feta d’un seguit d’obres. Una sèrie que es pot qualificar de densa i nombrosa, ja que la producció de Balzac és una de les més nombroses de tota la literatura francesa.

Balzac continua viatjant i sovintejant els salons, especialment el de la Duquesa d’Abrantès, amb qui ja havia començat una relació tempestuosa l’any 1825 i a qui feia de conseller i de corrector literari. Serà a ella a qui anirà adreçada la dedicatòria de La femme abandonnée.

El 1832, interessat en la carrera política, farà públiques les seues opinions monàrquiques i catòliques, ja que era en l’autoritat tant religiosa com política en el que Balzac basava la seua doctrina social.

L’any següent comença a mantenir correspondència amb la comtessa Hanska, una admiradora polonesa. Balzac anirà a veure-la moltes vegades a diversos països com ara Suïssa, Saxònia i fins i tot Rússia. I la correspondència mantinguda per tots dos durarà disset anys i serà aplegada després de la seua mort sota el títol Lettres à l’étrangère.

De 1830 a 1835, Balzac publica un bon grapat de novel·les: La Peau de chagrin (1831), Louis Lambert (1832), Séraphîta (1835), La Recherche de l’absolu (1834, 1839, 1845), totes considerades per l’autor com a filosòfiques. En Le médecin de campagne (1833), exposa tot un sistema econòmic i social. I amb Gobseck (1830), La Femme de trente ans (1831), El coronel Chabert (1832-35), Le Curé de Tours (1832) inaugura la categoria d’estudis de costum de la seua obra. En aquest mateix sentit, Balzac aprofundeix encara més en el realisme dels seus retrats. Serà capaç de dibuixar potents tipus humans. Amb Eugénie Grandet (1833) i Le Père Goriot (1834-1835), ofereix dues obres mestres consecutives que amb el temps esdevindran totes dues dos clàssics.

El 1835, reprèn la publicació de la revista La Chronique de Paris. Li suposarà un nou fracàs empresarial, ja que sis mesos més tard deixarà de publicar-se i afegirà nous deutes als que ja carregava Balzac. Tot això, però, no tindrà repercussió de cap mena sobre la seua obra literària.

Amb el Pare Goriot s’esdevé la tornada als personatges ja coneguts. Balzac lligarà des d’ara les narracions dels diferents llibres, utilitzant les mateixes figures i personatges: així aprofundeix en la seua personalitat. Aquesta concepció novel·lística fa que cada obra sigui una peça més del cicle, preestablert, del que ell anomena la “comèdia humana” (homenatge explícit a la Divina Comèdia de Dante), on apareixen personatges de diferents classes socials i indrets per reflectir de manera global la societat d’una època.

Divideix les novel·les futures (moltes no les arribarà a escriure mai) en tres grups: estudi de costums, estudis filosòfics i estudis analítics. Dins de les novel·les del primer grup, en fa sis seccions: escenes de la vida privada, escenes de la vida de província, escenes de la vida de París, escenes polítiques, escenes de la vida militar i escenes de la vida del camp.