Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino (Rússia) i mort l’1 de juliol de 1876 a Berna (Suïssa). Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari.

Bakunin formava part d’una família aristocràtica, va iniciar la seva formació militar a l’acadèmia de Sant Petersburg, on arriba al grau d’oficial de la guàrdia imperial. No obstant això, decideix abandonar l’exèrcit i es trasllada a Moscou per a estudiar filosofia, decantant-se per l’idealisme alemany. Cinc anys després recorre les principals capitals europees, coneixent pensadors de la talla de Marx i Proudhon. Participa activament en les revolucions del 48 i 49 de París i Alemanya, fins que el detenen a Àustria, després del fracàs de Dresden, el condemnen a mort, però la pena no es duu a terme.

Una vegada retornat a les autoritats russes, aquestes l’empresonen set anys i llavors el desterren a Sibèria al 1857, d’on assoleix escapar i arribar a Anglaterra al 1861. Des de llavors una de la feina de casa prioritària va ser la propagació de les seves idees anarquistes per tota Europa i la creació de l’organització semi clandestina Aliança Democràtica i Social al 1869. Al 1870, va fundar el Comitè per a la Salvació de França, una associació que va dirigir la insurrecció de la Comuna de Lió. El seu enfrontament amb Marx va provocar la seva expulsió, junt amb la de tots els anarquistes de la Primera Internacional al 1872. Per aquestes dates funda la Federació del Jura que dóna suport a l’acció enfront del pensament. El final dels seus dies discorren a Suïssa. El seu pensament es resumeix en la supressió de classes i de la propietat privada, juntament amb la necessitat de promoure actes revolucionaris per a acabar amb l’entramat social. El seu caràcter revolucionari va ser decisiu entre els nihilistes russos i el moviment anarquista espanyol i italià. Déu i Estat, la seva obra més important, no va ser publicada fins a 1882.

S’ha anomenat a l’anarquisme que Bakunin desenvolupà, anarco col·lectivisme o anarquisme col·lectivista, i referent a això primer de tot s’hauria d’esmentar la diferència de matís que aquesta concepció suposa davant l’enunciat de l’anarquisme que Kropotkin va denominar comunisme llibertari i que ha suposat una crítica del col·lectivisme que ha arribat a ser generalment acceptada en tots els mitjans llibertaris i és la forma més encertada d’entendre aquest concepte bakunià. Per a Bakunin l’anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni autoritat basada en el treball, el factor de producció, els seus mitjans i distribució i que s’organitzaria mitjançant la federació de productors i consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions. Sense necessitat, doncs, de governs, sistemes legislatius, poders executius que monopolitzin la violència, etc. No obstant això en la visió de Bakunin a cadascú se li ha de retribuir segons el treball realitzat de manera que s’impedeixi el sorgiment d’una classe ociosa que s’aprofitàs del treball de les associacions lliures. Allò que el comunisme llibertari de Kropotkin va objectar, el ressorgiment d’una burocràcia que hagués de vigilar i regular el treball i la seva remuneració, el que fatalment tendiria a constituir-se en un nucli d’autoritat i de tirania potencial.

Les creences polítiques de Bakunin es basaven en la llibertat (en forma d’anarquia), en el socialisme (en forma d’anarquisme col·lectivista), en el federalisme (com a forma d’organització per al treball) i en el rebuig cap a les religions i els seus déus.